Forever young.

És extrany el molt que canvia la gent. Quan jo era petita, la cosa que més m'agradava era jugar amb les meves barbies, vestir-me de princesa i veure la mateixa pel·lícula mil vegades seguides; però després, amb el pas del temps, aquestes coses van anar caient a poc a poc, una després d'una altra i en el seu lloc van aparèixer les amigues, el messenger, els mòbils, els nois i la roba. Si ho penses bé, resulta una mica depriment. És com si la gent no tingués consistència; com si en complir els dotze o tretze anys, quan els adults comencen a considerar que ja no ets una nena, i a deixar de tractar-te com a tal; alguna cosa es trenca en el teu interior i et transformes en una persona completament diferent. Una persona tal vegada menys feliç, una persona tal vegada pitjor... Una persona major.